ilegorri's paradise: Repoker de jokers

Poker:
m JOCS Joc de cartes d'envit, d'origen nord-americà, que hom juga amb una baralla francesa, bé que pot jugar-hi també amb daus.

Nit freda del dissabte, cinc persones reunides i amb fam d'èxit, de victòria, tots volíem guanyar, tots volíem enfonsar a l'altre, les apostes estaven clares, qui perdia pagava i qui guanyava tenia el dret a reclamar. Les apostes eren altes, tan com un cèntim d'euro l'aposta mínima. Sobre la taula hi havia l'esgarrifosa xifra de 15 €, no s'acceptaven pagarés ni es podia fiar.

Les primeres mans es van jugar amb el poker tradicional, amb un sol canvi. Ja estava tot apunt només faltava una cosa perquè l'acció comencés...pipes i cacauets!!

Les primeres mans van ser de tampteig, amb apostes sencilles i sense posar emoció sobre la taula. Entre l'Anna i jo vam començar acomular els dinerons de l'Ada, Eugeni i Isem. En un moment donat de la nit, l'Isem va realitzar una aposta molt alta que va influir en el desenvolupament de la partida per tota la nit. L'Anna va pujar també i l'Ada per no ser menys si va apuntar. L'Isem anava de farol i l'Anna amb un poker de Q va guanyar al poker de 10 de l'Ada, en aquell moment l'Anna va rebre la injecció de molt capital q

ue li facilitaria guanyar moltes mans, això i la potra que té!!

Després de jugar al tradicional, vàrem canviar al descobert, i la cosa va canviar una mica, les apostes eren més altes i el moviment de fitxes era més constant, per tant les pèrdues i els guanys van ser més elevats.

L'Anna seguia guanyant i els altres perdent, fins a tal punt que l'Ada va haver de fiar a l'Eugeni, ja que aquest es va quedar a zero patateru. A partir d'aquí l'Eugeni va començar a jugar bé i apostar sobresegur,i li va funcionar, mica en mica va pagar el seu deute.

L'Isem no guanyava, i no sabia el perquè, podien ser per vàries coses, el primer perquè ensenya les cartes a qualsevol, pot ser perquè no sap les convinacions de cartes o simplement perquè no té sort, en aquest aspecte ja hi han antecedents, ja que ell i els jocs d'atzar no són gaire amics, només cal recordar partides al "Continentol" a Formentera, tot i així els seus farols van servir perquè la partida es dinamitzés una mica, tot i que l'objectiu del joc és guayar i no de fer floritures extranyes, però bueno si així s'ho passa bé...jejeje.

L'Ada li va posar més il·lusió que no pas "habilitat". Últimament l'Ada va deixant reptes per tot arreu, primer volia guanyar al risk, però clar, per guanyar primer has de jugar, ella diu-on sigui i quan sigui- bueno, ja veurem, les paraules se les emporta el vent, també va dir que jugant al poker ens desplomaria a tots, bueno doncs va tenir un parell d'oportunitats de guanyar alguna coseta però res, tot i així barreja les cartes com ningú...

El senyor Santxes va ser el primer en quedar amb una ma al davant i l'atre al darrera. Ho va perdre tot i si no fos per la seva futura dona, s'hauria d'haver anat a dormir, però va aconseguir capital i va tornar molt fort, fins que es va fer la última aposta, l'Anna tenia un poker de 8 amb un 4, jo tenia un poker de 8 amb un 6, i l'Eugeni un poker de 8 amb un 9, així doncs després de perdre va guanyar la partida.