Després de 14 anys sense guanyar-la, el Barça
de Ronaldinho, va arribar a la final per jugar-la contra l'Arsenal. La primera Copa d'Europa que va guanyar jo tenia 12 anys i no la recordo, en la última ja en tenia 26, i junt amb l'Isem, el Xavi, la Cris, l'Anna, la meva mare, el meu pare i el meu cosí David per telèfon, i tres xiveques vam disfrutar i patir de valent, però el més important es que vam veure guanyar el nostre equip. Després del partit i amb l'eufòria, l' extasis i perquè no dir-ho, l'alcohol que corria per dins nostre varem anar fins a la plaça Catalunya de Sabadell tot cridant:
-Eto'o, Eto'o, com anti ta pel, je ma pel Samuel!!. (s'ha de dir que lo que cridàvem sonava així però no tinc ni idea com s'escriu).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada