Casament Eugeni & Ada

Material desclassificat...

Open Calella 2008

Ja ha començat la temporada de tennis i amb l'open setmana santa s'ha iniciat la competició. Tres partits vibrants on no hi ha hagut cap clar candidat al trofeu.

1er Partit: Isem & Cris VS Anna & Jordi C.

2on Partit: Anna & Isem VS Marta & Cris

3er Partit: Isem & Anna VS Sergi & Jordi C.

Isem vs Esti in action...

El programa televisiu "Fama, a bailar" i la nova i "excel·lent" cançó d'eurovisió, estan fent molt de mal als joves d'avuí en dia.

Els avions estan fets per volar...

L'Isem i tres arreplegats volíem desafiar a la llei de la gravetat, però per aconseguir-ho necessitarem una mica més de temps, entrenament i per què no dir-ho, diners...

Repoker de jokers

Poker:
m JOCS Joc de cartes d'envit, d'origen nord-americà, que hom juga amb una baralla francesa, bé que pot jugar-hi també amb daus.

Nit freda del dissabte, cinc persones reunides i amb fam d'èxit, de victòria, tots volíem guanyar, tots volíem enfonsar a l'altre, les apostes estaven clares, qui perdia pagava i qui guanyava tenia el dret a reclamar. Les apostes eren altes, tan com un cèntim d'euro l'aposta mínima. Sobre la taula hi havia l'esgarrifosa xifra de 15 €, no s'acceptaven pagarés ni es podia fiar.

Les primeres mans es van jugar amb el poker tradicional, amb un sol canvi. Ja estava tot apunt només faltava una cosa perquè l'acció comencés...pipes i cacauets!!

Les primeres mans van ser de tampteig, amb apostes sencilles i sense posar emoció sobre la taula. Entre l'Anna i jo vam començar acomular els dinerons de l'Ada, Eugeni i Isem. En un moment donat de la nit, l'Isem va realitzar una aposta molt alta que va influir en el desenvolupament de la partida per tota la nit. L'Anna va pujar també i l'Ada per no ser menys si va apuntar. L'Isem anava de farol i l'Anna amb un poker de Q va guanyar al poker de 10 de l'Ada, en aquell moment l'Anna va rebre la injecció de molt capital que li facilitaria guanyar moltes mans, això i la potra que té!!

Després de jugar al tradicional, vàrem canviar al descobert, i la cosa va canviar una mica, les apostes eren més altes i el moviment de fitxes era més constant, per tant les pèrdues i els guanys van ser més elevats.

L'Anna seguia guanyant i els altres perdent, fins a tal punt que l'Ada va haver de fiar a l'Eugeni, ja que aquest es va quedar a zero patateru. A partir d'aquí l'Eugeni va començar a jugar bé i apostar sobresegur,i li va funcionar, mica en mica va pagar el seu deute.

L'Isem no guanyava, i no sabia el perquè, podien ser per vàries coses, el primer perquè ensenya les cartes a qualsevol, pot ser perquè no sap les convinacions de cartes o simplement perquè no té sort, en aquest aspecte ja hi han antecedents, ja que ell i els jocs d'atzar no són gaire amics, només cal recordar partides al "Continentol" a Formentera, tot i així els seus farols van servir perquè la partida es dinamitzés una mica, tot i que l'objectiu del joc és guayar i no de fer floritures extranyes, però bueno si així s'ho passa bé...jejeje.

L'Ada li va posar més il·lusió que no pas "habilitat". Últimament l'Ada va deixant reptes per tot arreu, primer volia guanyar al risk, però clar, per guanyar primer has de jugar, ella diu-on sigui i quan sigui- bueno, ja veurem, les paraules se les emporta el vent, també va dir que jugant al poker ens desplomaria a tots, bueno doncs va tenir un parell d'oportunitats de guanyar alguna coseta però res, tot i així barreja les cartes com ningú...

El senyor Santxes va ser el primer en quedar amb una ma al davant i l'atre al darrera. Ho va perdre tot i si no fos per la seva futura dona, s'hauria d'haver anat a dormir, però va aconseguir capital i va tornar molt fort, fins que es va fer la última aposta, l'Anna tenia un poker de 8 amb un 4, jo tenia un poker de 8 amb un 6, i l'Eugeni un poker de 8 amb un 9, així doncs després de perdre va guanyar la partida.

Per finalitzar, esteu tots convidats a la pròxima partida, només hi han cinc requisits per poder participar-hi:

1.-Portar diners (no gaires)

2.-No saber jugar

3.-Tenir ganes de cacauets, pipes, etc

4.-Tenir ganes de riure i passar-ho bé

5.-No picar a l'Ada, que quan s'enfada fa por, encara que no compleixi el que diu...jejejeje.

Una nit de Risk

EL RISK

El Risk, joc de taula on l'objectiu és assolir una missió predeterminada, o com a mínim intentar-ho. Som grans aficionats i quan l'ocasió és propícia ens agrada jugar-hi. En aquesta última partida, s'han incorporat dues noves promeses del món de l'estratègia.
Estàvem tots preparats, erem 5 jugadors i 1 jugadora. Tots sabíem bé el que havíem de fer, en l'amor i en la guerra tot val, i en les nostres partides encara més, no hi han amistats, no hi han amors, els compromisos no tenen validesa, s'ha de complir l'objectiu per sobre de tot i de tothom, el premi és gran...ser el millor conqueridor del món, i el respecta de tots. Els soldats preparats, la cavalleria, entrenada per matar sense compassió i els canons ben carregats de pólvora, no hi haurà treva, no s'accepten retirades, només morts...

La partida va començar amb ritme lent, els nous jugadors, Sans i Jonny, havien d'aprendre totes les normes explícites i les implícites...en el joc sempre hi han unes "altres normes" i és fonamental conèixer-les. Els resultats després de 3 hores de joc van ser els següents:


Sans
Objectiu: Conquerir America del nord i Oceania.
La partida: Va començar fort, apostant per Oceania i col·locant-se bé a Amèrica, però la precipitació i les ànsies de matar i conquerir territòris van fer que perdés molts batallons i es fes feble a tot el món. Ha après una gran lliçó, no es pot jugar amb precipitació, però té gran potencial ,segur que en les pròximes tindrà més cura dels seus soldats. La influència del Wiski i el Romm, tampoc va ajudar, la guerra i l'alcohol no es porten molt bé, però rius moltíssim!


Eugeni
Objectiu: Matar-se a si mateix, per tant conquerir 24 territoris

La partida: D'entrada dir que l'Eugeni és molt bon jugador tot i que últimament no està a l'alçada de la seva reputació, està perdent el respetca que s'ha guanyat amb partides espectaculars, està perdent facultats o pot ser és que el nivell ha pujat.
Va começar posicionant-se a Amèrica del nord, bon inici per cobrar 8 soldats lo més haviat possible, però va tenir el problema de que el Sans també estava molt interessat, i quan un s'ha d'enfrontar a un jugador nou sempre és perillós perquè l'estratègia perilla, ja que el nou no sap modular les tirades i és més difícil controlar els seus moviment. Va tenir la seva oportunitat en un moment que va cobrar 13 soldats, però la sort del Sans va fer que els perdés tots i no pogués avançar. Després d'això ja va desaparèixer de la partida. Un altre dia serà. S 'ha de dir que l'objectiu era quasibé impossible perquè 24 territoris és més de la meitat del món, però torres més altes han caigut.

Jonny
Objectiu: Conquerir 18 territoris amb dos batallons a cada un.
La partida: Va començar amb molta solidesa, col·locant-se molt bé a Oceania i Europa, però la seva manca d'experiència i l'excés d'eufòria el van endur a cometre una sèrie de decisions que no el van afavorir, no s'ha de ser tant apassionat i gestionar millor les emocions, ja que és fàcil deixar-se endur pels piques i les provocacions, i ell va caure repetides vegades en les trampes que li va posar la Cris. Va donar molt joc a Europa lliurant batalles ferotges amb la Cris per conquerir el continent, el que no sabia era que l'objectiu de la Cris era matar-lo i va jugar amb ell com un gatet, ell es pensava que jugava com un tigre, però la Cris va saber molt bé com controlar-lo i domesticar aquest felí.

Sergi
Objectiu: Conquerir 24 territoris.

La partida: Va començar fort, apostant per Oceania i esperant la oportunitat de fer fora a Sans i Jonny, l'experiència jugava a favor i només va haver d'esperar el moment per atacar, i després de que entre ells es matessin encara més fàcil. Només es centrava en conquerir un continent i apartir d'aquí pujar cap a Aisa, Europa i Afria, però 24 territoris són masses i amb més amb 6 jugadors. Un cop conquerit Oceaia, estava ben posicionat a Asia però de sobte la partida va fer un gir i no va donar temps de seguir amb el pla.

Cris

Objectiu: Matar a Jonny.

La partida: De seguida va conquerir Àfriaca, i va esperar que el Sergi matés a Jonny a Oceania, així ella només hauria d'esperar el moment per fer l'assalt a Europa on Jonny només feia que debilitar-se, va jugar molt bé l'estratègia i l'efecte psicològic.

Felicitats per la victòria, també s'ha de dir que és la reina dels daus, i mica en mica es va guanyant una reputació de guanyadora, sobretot des de que li passa la ma per la cara al seu novio, l'Isem, sembla que li té la mida presa.

Isem

Objectiu: Matar al Sergi, és a dir a mi! després de tants anys i ara em vol mal, que n'es de dolent.

La partida: Com sempre, ell va fent, mai saps quin objectiu té, és un gran estratega i juga molt bé amb l'efecte sorpresa, tot i que ja el començo a conèixer ja que en un moment determinat vaig veure uns moviments suspitoso cap a Asia que em van posar en alerta, tenia el dubte si anava per mi o per Oceania, però estava segur que més tard o més d'hora entre les nostres tropes hi hauria merder. La seva novia no va deixar que es produís la batalla a l'Àsia, queda pendent..jejeje.

Felicitar a tots els jugadors, ens ho vam passar molt bé i ja podem pensar en repatir-ho, em sembla que molts de nosaltres volem la revenja, així que la Cris ja pot practicar amb el seu sparring particular, l'Isem, perquè haurà de defensar el títol.

La castanyada

Un any més han arribat aquestes dates on el fred de la tardor ja es deixa notar més i les fulles dels arbres comencen a omplir els carrers, boscos etc, i les que encara aguanten cada dia varien una mica de color des del verd fins al marró, passant per totes les tonalitats de grocs, vermells i carbassa.

És en aquestes dates on trobem la festa de la castanyada, on la família es reuneix i es menja panallets, castanyes i moniatos, tot i que en els darrers anys està entrant amb força la ridícula i forànea festa de Hollowen. Els nens a les escoles demanen celebrar-ho, és normal, les difresses i la litúrgia que l'envolta pels nens i nenes pot ser atractiu, però no mostren el mateix interès per coure castanyes, fer panallets i celebrar com tota la vida aquesta festa. D'acord que els temps canvien, i que tota cultura enriqueix, però hi ha coses que no es poden permetre, tal com que una festa yanki substitueixi una festa tan tradicional i des del meu punt de vista enriquidora com és la castanyada. La globalització comença a passar factura i festes tradicionals com és la castanyada estan en perill de ser substituides per una festa anglosaxona i típicament yanki, si és això el que volem, jo demano el compte i plego.

Els últims anys, des dels cosins hem començat a instaurar aquesta festa com un dia més de trobada familiar, vam començar quedant en petit comite i ara ja en sóm 14.

"Passi el que passi, les castanyes,els moniatus i panallets, sempres estaran relacionats amb aquestes dates, i encara que sigui per menjar, jo com a mínim ho penso celebrar"