LA MARE
Ho vam celebrar amb el pare, Xavi, Cris, Anna i jo mateix, en un restaurant de Sabadell. Va ser un dinar en família, fa uns anys els dinars eren de 4, ara ja són de 6 i d'aquí un temps a saber el número de convidats...
La Nora ha fet 4 anyets el 13 d'octubre, és la última incorporació a la família, tot i que d'aquí res ja en tindrem un altre, el Guillem. El fet és que la "tremenda" ja fa 4 anys que està amb nosaltres i cada vegada està més gran (normal) i ens sorprent cada dia una mica més. Felicitar als pares per haver-nos regalat una nena tan especial. Felicitats Nora, i no oblidis que tots t'estimem molt!!!
L'EUGENI
A l'Eugeni se l'ha de felicitar per partida doble, en primer lloc perquè ha fet 27 anyets, i...perquè per fi ha decidit casar-se amb la seva estimada Ada! Després de molts anys i de viure moltíssimes coses, tantes com des d'E.G.B, han fet un pensament, crec que parlo en nom de molts quan dic que estem molt contents que sigueu tant feliços, sense vosaltres la vida no seria tant divertida, havera si "algú" també s'anima i fem un 2 x 1.Nen, felicitats pels teus 27 anys, no fa molts anys que ens coneixem, però tinc la sensació que sempre estarem junts (a queda una mica gay, no?).
EL XAVI
El brother també ha fet anys, en concret 24, encara em costa de creure que ja tingui 24, a vegades el miro i veig aquell nen que jugava amb mi a cotxes, avions, construiem tendes i jugavem a ser Mc Givers i moltíssimes jocs més. Tots hem canviat molt, és el que passa quan deixem la innocència infantil i ens obrim camí primer en el difícil món de l'adolescència i després a la vida adulta, però tot i així encara queda una certa complicitat, de vegades encara puc veure aquells dos nens que feien anar de cul a la iaia, els que trencaven els gerros de casa i els enganxaven amb pega 5 minuts abans que els pares arribessin, els que feien guerra de coixins etc, quan veig aquests dos nens, recordo que la meva infantesa va ser genial, i en part gràcies al brother.
EL DAVID
Per acabar, el meu cosí David, n'ha fet 39, ai perdó 37...jejeje. Encara que els anys passen i les persones madurem, ni ha un que passen els anys i segueix igual d'espontani, feliç, juvenil etc. és el cosi-germà de Peter Pan, he de confessar que em dona esperança veure que encara que passin els anys no vol dir que un hagi de tornar-se més seriós i excessivament responsable, en ell veig que es pot tenir una vida juvenil en 40 anys, ai perdó 37, sense obviar les responsabilitats pertinents, és a dir, mantenir a ratlla la dona perquè faci les màximes tasques possibles de la casa i altres...jejej. (Maite, ÉS BROMA!!!)
2 comentaris:
Ai ai ai ai... que en sap d'escriure el meu maridet, i es que me l'estimo tant!! veient els cumpleanys del mes i les seves paraules ja m'he emocionat...
A veure si algu s'anima a escriure, be, això no es un suggerimentés una amenaça qui no escrigui les seves opinions, publicarem fotos compromeses i penseu que en tenim moltes de tots....
calinyu t'estimu!!
EStic molt d'acord amb el comentari antreior, jo tambe m'he emocionat,crec que tenim un escriptor en potencia anim i continua aixi,i no paris d'escriura tot el que pensis.
Fins aviat.
Un peto.
(com post veure tambe faig faltes sobre tot els accents ja me los corregiras.)
Publica un comentari a l'entrada