Els últims 12 mesos

Frases mítiques.

Jamás aceptaría pertenecer a un club que me admitiera como socio. Groucho Marx

Estos son mis principios. Si a usted no le gustan, tengo otros. Groucho Marx

La televisión ha hecho maravillas por mi cultura. En cuanto alguien enciende la televisión, voy a la biblioteca y me leo un buen libro. Groucho Marx

Bebo para hacer interesantes a las demás personas. Groucho Marx

Nunca olvido una cara. Pero en su caso, estaré encantado de hacer una excepción. Groucho Marx

Perdonen que no me levante. (Epitafio de Groucho Marx)

La imaginación es más importante que el conocimiento.
Albert Einstein

Existen dos maneras de ser feliz en esta vida, una es hacerse el idiota y la otra serlo. Sigmund Freud.

En la vida hay tres clases de personas: los que saben contar y los que no. Homer Simpson

Yo, me salto los ejemplos. David Reyes



divendres, 2 de novembre del 2007

La castanyada

Un any més han arribat aquestes dates on el fred de la tardor ja es deixa notar més i les fulles dels arbres comencen a omplir els carrers, boscos etc, i les que encara aguanten cada dia varien una mica de color des del verd fins al marró, passant per totes les tonalitats de grocs, vermells i carbassa.
És en aquestes dates on trobem la festa de la castanyada, on la família es reuneix i es menja panallets, castanyes i moniatos, tot i que en els darrers anys està entrant amb força la ridícula i forànea festa de Hollowen. Els nens a les escoles demanen celebrar-ho, és normal, les difresses i la litúrgia que l'envolta pels nens i nenes pot ser atractiu, però no mostren el mateix interès per coure castanyes, fer panallets i celebrar com tota la vida aquesta festa. D'acord que els temps canvien, i que tota cultura enriqueix, però hi ha coses que no es poden permetre, tal com que una festa yanki substitueixi una festa tan tradicional i des del meu punt de vista enriquidora com és la castanyada. La globalització comença a passar factura i festes tradicionals com és la castanyada estan en perill de ser substituides per una festa anglosaxona i típicament yanki, si és això el que volem, jo demano el compte i plego.
Els últims anys, des dels cosins hem començat a instaurar aquesta festa com un dia més de trobada familiar, vam començar quedant en petit comite i ara ja en sóm 14.

"Passi el que passi, les castanyes,els moniatus i panallets, sempres estaran relacionats amb aquestes dates, i encara que sigui per menjar, jo com a mínim ho penso celebrar"

1 comentari:

Anònim ha dit...

Jo, abans de arribar la democracia estaba e contra de les festes tradicionals per que estaba convençu que aquestes festes eran al-lienadores de la familia tradicional, pilars basic del manteniment del sistema.Amb els anys el mateix sistema les va integrat i la democracia va aconseguit sé una part mes del sistema consumiste. Péro es dona la circunstacia que aquet sistema ha anat mes lluny, donant una volta de cargol mes, ha passat a la globalitzaciñon universal del consumisme, i es posible que les festes tradicionals are siguen tot lo contrari, un acte de rebeldia envers a la homogoenitat de la societat.¿Revindicat les costums locals i tradiconals, por se que no are no le interes al sistema actual? A la economie globalizada le interesa aprofitat la mass media al maxim? ¿nhi ha mes beneficie? ¿la sinergies economiques les son mes rentables?
Tot i més questions son repleanteables are?